Antics Alumnes

RETROBAMENTS AMB LA FACULTAT: Entrevistem antics alumnes de la Facultat de Dret de la UIB.

Antonio José Terrasa García

Terrasa
  • Llicenciat en Dret en 1980.
  • Altres títols: Academic de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears.
  • Desenvolupa la seva tasca professional com: MAGISTRAT.
  • És actualment PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE LES ILLES BALEARS.

Entrevista a Antonio José Terrasa Díaz

Què recordes dels teus anys universitaris en la Facultat de Dret de Palma?
Especialment destacaria avui (perquè si m'havien entrevistat fa més de 35 anys segurament hauria destacat altres), una vida universitària intensa però de reduït grandària. Res a veure amb el campus actual i les seves importants instal·lacions, perquè en aquell moment l'activitat es desenvolupava fonamentalment a l'antiga Escola de Comerç (al costat de la Riera), i la docència estava molt majoritàriament a càrrec de variats professionals del món jurídic en lloc de docents professionals. En essència remarcaria l'esforç i la il·lusió de tots per la marxa d'una incipient Facultat.

Quin professor va ser el que més et va marcar o va influenciar?; Per què?
Resulta difícil triar, perquè van ser molts els que vaig tenir, i bona part d'ells van exercir sens dubte una influència notable. Molt més fàcil de respondre hagués estat la pregunta contrària.

Alguna anècdota o situació d'aquests anys de carrera que sigui inesborrable/recordis especialment?
La convivència amb bastants companys de llicenciatura de més edat, que compatibilitzaven estudis i treball, em va resultar veritablement enriquidora, a part de generar situacions cridaneres, algunes molt divertides pels quals érem més joves.

D'aquesta Facultat d'antany, què era el que més t'agradava i quina haguessis canviat?
Era molt còmoda la proximitat, encara que li restava dosi del que se sol conèixer com a "ambient universitari", perquè no érem molts i a més no podíem relacionar-nos fàcilment amb altres Facultats.

Com t'imagines la Facultat d'ara?
No em fa mancada imaginar-me-la, perquè la conec, encara que no sigui a fons; pas per ella de tant en tant, i tinc bona relació amb molts dels actuals docents. Ha evolucionat molt, i s'apropa molt més a la idea d'un centre universitari. També han canviat els mitjans i els mètodes. Al meu modest entendre, el pla Bolonya no deixa d'oferir especials dificultats per a la docència del Dret.

Quins consells donaries als nostres estudiants, sobretot de cara a la seva inserció al món laboral?
No m'atreviria a donar consells a partir de la meva pròpia experiència, perquè crec que la situació actual és diferent, més volàtil en tot, i també en aquest aspecte. Així i tot, crec que -en qualsevol situació- ajuda molt dedicar-se a alguna cosa que agradi de debò.

Hi ha moltes diferències entre el jutge d'abans i el jutge 2.0?
Crec que sí. La projecció de valors, i de principis constitucionals, ha marcat una evolució important per al desenvolupament i la interpretació del Dret, i amb això la tasca del jutge ha anat cobrant una dimensió nova, juntament amb un protagonisme no sempre convenient ni desitjat.

Quins reptes té pendents la judicatura balear?
Els de la judicatura en general: esforçar-se a intentar oferir decisions útils per a una societat en crisi.

Finalment, tornaries a estudiar Dret i també opositar de nou?
Pensar ara a canviar el món del Dret per un altre qualsevol, em costa. Hauria de meditar-ho de debò per poder respondre, i no seria fàcil decidir-ho. Insisteixo que sentir-se còmode amb la matèria que ha de ser objecte de la dedicació resulta determinant, molt més que identificar-se amb una comesa concreta a desenvolupar amb aquesta matèria, perquè això últim és contingent.

 

Martín Luis Aleñar Feliu

  • Licenciat en Dret en 1984.
  • Desenvolupa la seva tasca professional com: ADVOCAT.
  • És actualment DEGÀ DEL I.C.A.I.B.
  • Hobbys: Música, padel, vela.

Entrevista a Martín Luis Aleñar Feliu

Què recordes dels teus anys universitaris en la Facultat de Dret de Palma?
Quan vaig començar record les tertúlies pels passadissos de la facultat parlant de la situació política, de les notícies que dia a dia arribaven. Era el primer any de la democràcia i s'apropaven les primeres eleccions, els “corrillos” en el Bar de la facultat eren molt interessants. Hi havia molta inquietud per tot. També record llargs estones a la biblioteca de la Facultat de Sa Riera, i moltes hores d'estudi nocturn amb uns companys, en un despatx, prop del Bar Bosch, on anàvem a prendre una llet merengada abans de tancar a la nit, i seguir amb el nostre estudi nocturn.

Quin professor va ser el que més et va marcar o va influenciar?; Per què?
Van ser molts els professors que em van influenciar. Antonio Monserrat, Román Pinya, Miguel Masot, Juan Vidal, Carlos Gutierrez, Isabel Tàpia, i molts uns altres, però sobretot recordo les classes que impartia Andres Ferret, eren especialment atractives, tot un espectacle, et transmetia la seva passió per tot allò que explicava.

Alguna anècdota o situació d'aquests anys de carrera que sigui inesborrable/recordis especialment?
Una tarda de febrer de l'any 1981 em trobava preparant un treball sobre la Constitució Espanyola, calia lliurar-ho l'endemà. En aquell moment em van trucar per telèfon i em van preguntar si estava sentint la ràdio. Uns militars havien assaltat el Congrés. Vaig pensar que potser aquest treball ja no era tan urgent. Per sort vaig haver de lliurar-ho, encara que ens van donar uns dies més de termini.
També record amb especial afecte la “Comissió d'Anotacions” que organitzem amb uns companys. Dedicàvem nits senceres a passar anotacions, amb una vella màquina d'escriure, que sempre s'embussava, escrivint en un clixé que amb molta cura calia posar sobre l'entintada màquina de *ciclostil i després estar hores “donant-li” a la manovella, per després organitzar folis i engrapar temes. Les anotacions havien d'estar llests amb temps suficient perquè els companys poguessin preparar els exàmens.

D'aquesta Facultat d'antany, què era el que més t'agradava i quina haguessis canviat?
Eren els primers anys de la facultat, els professors, en la seva gran majoria, eren advocats, notaris, registradors, a poc a poc es van ser incorporant professors universitaris i catedràtics. M'agradava l'aplicació pràctica que aquests professionals ens transmetien amb els seus ensenyaments.
Potser s'enyorava una mica més d'ambient universitari. Si no recordo malament, a més de la de dret tan sol estava la facultat de filosofia, cadascun en una punta de Palma. Es trobava a faltar aquest ambient universitari, encara que érem com una gran família. Això també era agradable.
Vist des de l'actualitat hagués canviat moltes coses, però eren uns altres temps, no hi havia els mitjans que hi ha ara, ni es planificava l'ensenyament universitari amb els objectius actuals.

Com t'imagines la Facultat d'ara?
Les noves tecnologies han suposat un canvi radical.
Ara es té accés immediat a la informació, ja no es tracta de com trobar aquesta informació, sinó de saber triar-la, saber processar-la, i conèixer la seva aplicació pràctica.
M'imagino que avui es presta més atenció a ensenyar com argumentar. Exposar correctament és essencial.

Quins consells donaries als nostres estudiants, sobretot de cara a la seva inserció al món laboral?
Els consells que puc donar suposo que són els mateixos que ja es donen a la universitat: La formació específica mai destorba, cursos, màsters, jornades, conferències, sempre s'obté alguna cosa positiu. A més, és fonamental dominar perfectament un idioma.
D'altra banda, qui es decideixi per l'exercici de l'advocacia ha de ser conscient que és un treball purament vocacional, en el qual moltes vegades no hi ha horaris, i que exigeix una gran dedicació.

Què ha canviat notablement en l'exercici de l'advocacia durant l'última dècada?
Hem passat de l'advocat de “capçalera” a l'advocat especialista i dels despatxos familiars o unipersonals als despatxos multidisciplinaris amb diversos advocats especialistes associats.
Avui és impensable un bufet unipersonal i generalista, que porti tot tipus d'assumptes. Cada dia més es va imposant l'especialització.
En la pràctica judicial, estem davant l'expedient electrònic i l'eliminació del paper. Això suposarà una nova forma d'exercir.

Quins reptes té pendents el Col·legi?
El principal repte del Col·legi sempre ha estat aconseguir que el col·legiat participi en la vida col·legial i que aprofiti el màxim dels serveis que el Col·legi li ofereix.
Hi ha moltes coses per fer i per millorar, però crec que anem aconseguint que el Col·legi ofereixi una intensa activitat formativa i cultural.

Ens expliques una anècdota, personal o no, que justifiqui la grandesa d'aquesta professió?
En els Actes de Jura de nous advocats sempre els dic que la major satisfacció d'aquesta professió és veure que s'ha fet justícia i ser protagonista d'això. Sens dubte, una de les grandeses del nostre treball és contribuir al fet que es faci justícia.